Actualment hi ha diverses tècniques actualitzades de la psicologia dinàmica per al tractament de símptomes, com ara conflictes de relació que generen ansietat, sentiments depressius, problemes d’inseguretat, dificultats per a les relacions socials, problemes a la família o la parella, dificultats per al maneig de l’agressivitat, de la ingesta alimentària (anorèxia o bulímia), insomni, disfuncions sexuals i altres conflictes de conducta que dificulten la vida i generen molt de patiment a la persona que els sent o al seu entorn familiar o social.
Per poder avaluar quina seria la més adequada, el terapeuta analitza i estudia en poques sessions diagnòstiques prèvies, 3 o 4, la més oportuna en el moment de la consulta i si cal alguna altra intervenció complementària (farmacològica, per exemple).
Es poden indicar diferents TIPUS DE TRACTAMENT:
Aquesta intervenció amb els adults es realitza a través de la paraula, la comunicació emocional que s’intercanvia en la sessió, i a partir d’aquesta, tant el terapeuta com el pacient elaboren les ansietats i els conflictes que apareixen, investigant en el món intern de la persona.
S’explora i s’ajuda a manegar-se millor amb emocions difícils, angoixants, de culpes, d’inseguretats… o el que el pacient visqui com a pertorbador a la seva vida. Un símptoma sorgeix sempre d’un conflicte profund que és el que es tracta d’analitzar, dotant de recursos mentals que l’ajudin a contenir millor aquest malestar. Pot ser un conflicte que es manifesta a la feina, o amb els fills, o al propi món intern de la persona, o un dol no resolt del passat que afecta a la vida actual, o pors que requereixen ser contingudes i compreses per reduir-les, etc.
La durada del tractament és la necessària per a cada persona i és variable: depèn de l’evolució i del conflicte que es tracti, de la seva cronicitat, i de les capacitats sanes de cada persona. Sempre cada cas és únic i singular.
Amb els nens, s’arriba a través del joc i el dibuix a una comunicació amb el psicoterapeuta que després es verbalitza i s’elabora allà mateix. S’acompanya sovint de visites amb els pares per pensar junts en la conflictiva del nen, i de la coordinació amb l’escola quan s’escau i es pacta amb els progenitors.
La durada del tractament és la necessària per a cada persona i és variable: depèn de l’evolució i del conflicte que es tracti. Sempre cada cas és únic i singular.
S’aborden en parella aquelles situacions de conflictiva relacional en la qual ambdós membres de la parella aporten les seves dificultats individuals i entorpeixen la seva vida emocional perquè generen molts conflictes.
Aquesta modalitat l’ha d’avaluar el psicoterapeuta com la més convenient. És freqüent trobar problemes d’incomprensió mútua, de res-irresponsabilitat cap als fills, dificultats sexuals, etc. No sempre els conflictes de parella s’aborden com a tals, es pot indicar després de les visites diagnòstiques que cadascú faci un tractament individual.
Sovint, una intervenció de parella pot ajudar a que tots dos decideixin si volen o poden estar junts o no, i en aquest cas es pot acompanyar en una separació, si així ho ha decidit la parella, de la forma més sana per a ells i els fills, si n’hi ha. És una intervenció preventiva de danys psicològics que es poden generar i són evitables.
Està indicat per a aquells problemes que afecten tot el grup familiar i en el qual cada un intervé d’alguna manera a fomentar o generar un conflicte de relació. De vegades, amb l’objectiu de millorar el problema que presenta un dels membres, cal la intervenció de tot el sistema familiar. S’aborden problemes de rols en el grup, dificultats de relació entre els fills, problemes de límits educatius, d’incontinències del patiment que generen inseguretat, angoixes, etc.
Es realitza una psicoteràpia breu de freqüència setmanal o quinzenal per encarar conflictes centrats en un focus determinat que terapeuta i pacient acoten en les entrevistes diagnòstiques. L’objectiu d’aquesta intervenció és desencallar i elaborar un conflicte intern que afecta la vida sana del pacient, sempre que es pugui circumscriure a un focus molt localitzat. La seva durada és relativament breu, depenent del cas, sempre inferior a la psicoteràpia a temps indefinit. De vegades, conflictes d’un adolescent a la seva crisi ‘normal’, poden aclarir-se en poques visites, o incerteses de formació futura o inhibicions i temors que impedeixen el desenvolupament… Hi han moltes manifestacions emocionals que sanen amb intervencions adequades, respectuoses amb la persona i que permeten seguir l’evolució madurativa de forma més satisfactòria.
En les entrevistes terapèutiques es poden abordar aspectes puntuals de dificultats de la persona, ajudant a pensar sobre els fets i els sentiments penosos que les acompanyen.
Per exemple, ajudar a prendre una decisió laboral, orientar la confusió pròpia d’un adolescent o aclarir algun aspecte conflictiu amb els fills. De vegades es tracta d’articular un espai emocional d’acompanyament d’un dol per una pèrdua significativa que s’hagi pogut complicar o ajudar a que no es cronifiqui, les crisis vitals que sempre ens atrapen, quan els fills marxen de casa, la pèrdua de la joventut, de la feina, dels pares, etc.
En definitiva, els conflictes que ens tenallen i ens creen un patiment inabordable des d’un punt de vista individual, familiar o social i ens impedeixen pensar i viure millor, són l’objectiu de la nostra intervenció professional quan la persona ja no pot fer-hi front amb les seves pròpies capacitats. Aquesta modalitat, dóna un suport emocional a la persona que viu en un problema, potser quotidià, però que no pot abordar per ell mateix. És una intervenció, igual que altres modalitats, que sempre resulta preventiva de desenvolupar més símptomes i més patiment.